El que fa avançar el món no són les màquines, sinó les idees. Sense elles no hi ha màquines ni programes, com tampoc ciència. Res millor per a la seva creixença que proporcionar les condicions adequades perquè es propaguin i s’encenguin les unes amb les altres per contagi. Així ens assabentem tots de conceptes estrambòtics, que ho són fins que s’imposen als que ja hi ha i acaben triomfant.
Les III Jornades Científiques és la més clara demostració que a l’escola les utopies existeixen no solament com a idees, sinó com a espais. Deu en concret, que corresponen als deu tallers organitzats com a indrets d’alteritat i realitat. El que aquí se’ns mostra no és fantasia, és la constatació que un projecte al qual s’hi havia donat tombs i havia viscut temptatives abans d’agafar forma, finalment atrapa una idea que es converteix en realitat habitable. No hi ha falsetat, hi ha propostes concretes que ens empenyen cap a una atmosfera resplendent. Assolim un món present i alhora futurible, on el més important, la creativitat, queda preservada. Una visió del que pot ser la nostra vida d’aquí a poc temps o del que podria ser, si ens deixéssim arrossegar pel desig de la pròpia recerca sobre el que és extraordinari.
Aquí rau la gràcia d’aquestes Jornades Científiques: veure més enllà de la nostra existència, encerclada per l’ordre i la grisor dels formulismes. Així les coses, la ciència esdevé quelcom eternament viu i palpitant davant dels nostres propis ulls. És la màgia d’allò que esdevé indescriptible.
Jordi Salla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada