Descobreixo passió i expectació en els rostres adolescents que visiten el taller on soc. No en tots, sí en la majoria. Conforme l’estada s’allarga, la música canvia i cadascú l’ha d’escoltar bé per saber on el transporta. A mi, per exemple, format i inspirat en les humanitats, aquesta passió m’arriba tard, ho confesso. Capto encerts misteriosos que no sé explicar, però que m’encurioseixen.
Mentrestant, la música de la ciència i la descoberta segueix sonant i hi ha a qui li comença a semblar abastracta i dissonant, altres s’hi enreden empentats per la seducció d’un final esperançat. Passada la novetat i quan se sap de què va, observo rostres per als quals aquell primer estat s’enfosqueix i uns pocs que l’arriben a rebutjar. Viuen un temps i un espai que ja no els correspon, però fa bé l’escola de donar-los a conèixer, no podran dir mai que no se’ls va donar l’opció de tastar-los.
Un servidor s’ho passa bé observant, calibrant la relació que alguns estableixen entre oferta i implicació del protagonista. Una relació semblant a la del terme “afinitat”, segons les lleis de la química, que queda definit com la relació entre components reactius o la tendència d’un àtom o compost a agregar-se o combinar-se amb altres. Aquí hi ha química explosiva, barreja d’atraccions, repulsions i descobertes, una mescla que a primer cop d’ull no congenia, però que a la llarga segur que donarà els seus fruits. Més d’un/a recordarà de gran que la seva vocació la va descobrir uns dies de juny gràcies a reaccions contradictòries.
Mentrestant, la música de la ciència i la descoberta segueix sonant i hi ha a qui li comença a semblar abastracta i dissonant, altres s’hi enreden empentats per la seducció d’un final esperançat. Passada la novetat i quan se sap de què va, observo rostres per als quals aquell primer estat s’enfosqueix i uns pocs que l’arriben a rebutjar. Viuen un temps i un espai que ja no els correspon, però fa bé l’escola de donar-los a conèixer, no podran dir mai que no se’ls va donar l’opció de tastar-los.
Un servidor s’ho passa bé observant, calibrant la relació que alguns estableixen entre oferta i implicació del protagonista. Una relació semblant a la del terme “afinitat”, segons les lleis de la química, que queda definit com la relació entre components reactius o la tendència d’un àtom o compost a agregar-se o combinar-se amb altres. Aquí hi ha química explosiva, barreja d’atraccions, repulsions i descobertes, una mescla que a primer cop d’ull no congenia, però que a la llarga segur que donarà els seus fruits. Més d’un/a recordarà de gran que la seva vocació la va descobrir uns dies de juny gràcies a reaccions contradictòries.
Jordi Salla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada